"El museu d'art modern combina de manera magistral unes estratègies adreçades a validar la seva política de selecció, a escriure història de l'art, i un nou codi de normes en què l'audiència ha estat entrenada: hàbits, regulacions i prescripcions que determinen el tipus de públic que la nova institució vol tenir. Per aquest mateix motiu, resulten tan interessants les alteracions que sofreix, en mans d'aquests dos artistes, un cub blanc histèricament depurat. Enfonsat en el parterre, unes vegades, com la peça que van realitzar per a l'última edició de la Biennal d'Istanbul, Traces of a Never Existing History/Powerless Structures, amb serioses alteracions en els angles de parets i sostres, com era el cas de Powerless Structures, realitzada per a l'espai Portikus a Franfurt, unes altres, o de cap per avall, el nostre Museum qüestiona l'origen, la pertinença i la vigència d'aquestes normes. És difícil mantenir una distància mesurada quan l'edifici sembla que hagi aterrat sense pietat dins d'un espai expositiu preexistent com la Sala Montcada".
Chus Martínez, 2002
Analitzar la naturalesa i la funció de l'espai en què els espectadors ens trobem quan assistim a veure una exposició emmarcada dins d'un context institucional és l'objectiu de Museum, una intervenció resultant de Michael Elmgreen (Dinamarca, 1962) i Ingar Dragset (Noruega, 1969) pel cicle d'exposicions Mínim Denominador Comú de la Sala Montcada l'any 2002.
El treball d'ambdós artistes gira entorn de la hipotètica existència del món de les idees platòniques en el qual habita el museu ideal d'art contemporani, el conegut cub blanc, és a dir, aquell model d'institució característic per les seves blanques parets immaculades, la lluminositat que tot ho fa visible, en definitiva, que reuneix les qualitats necessàries per a la perfecta contemplació. Ara bé, què succeeix quan les formes més pures aterren enmig dels escenaris més variats?
A diferència de la crítica institucional dels anys setanta l'objectiu de la qual era analitzar els principis sobre els quals es recolza la institució Museu, Elmgreen & Dragset pretenen crear una situació en què s'al·ludeix més directament a les nostres expectatives davant d'aquesta institució. Ambdós artistes juguen sense embuts amb la gramàtica de neutralitat exercitada pel cub blanc, és a dir, amb la civilitat i les bones maneres íntimament relacionades amb les expectatives suggerides per les polides parets d'aquella institució que té el poder de legitimar el valor artístic i cultural de les peces que exhibeix.
Amb Museum, d'una banda, situen la institució en una posició paradoxal, i d'altra banda, estableixen un joc amb la idea de peça, de presència a la sala, és a dir, cada situació és també una peça construïda. Aquest projecte estableix una poètica de la correspondència entre continent i contingut en una mateixa figura, alhora que planteja l'existència d'un engany en l'assumpció d'una correspondència com aquesta entre significant (obra) i significat (museu), els quals comparteixen el mateix lloc i moment de naixement.
En definitiva, la burgesia com a classe mitjana que celebra a través de la cultura tots els seus valors que té l'origen en la mateixa institució, el museu com a símbol de l'aspiració universal de la cultura, i el discurs enunciat per aquest adreçat a configurar l'ideal de l'espectador perfecte, són alguns dels aspectes que Elmgreen & Dragset aconsegueixen alterar a partir de la seva perversió, per tal d'obrir un debat dedicat a l'anàlisi de la pluralitat de realitats.
Amb Museum, d'una banda, situen la institució en una posició paradoxal, i d'altra banda, estableixen un joc amb la idea de peça, de presència a la sala, és a dir, cada situació és també una peça construïda. Aquest projecte estableix una poètica de la correspondència entre continent i contingut en una mateixa figura, alhora que planteja l'existència d'un engany en l'assumpció d'una correspondència com aquesta entre significant (obra) i significat (museu), els quals comparteixen el mateix lloc i moment de naixement.
En definitiva, la burgesia com a classe mitjana que celebra a través de la cultura tots els seus valors que té l'origen en la mateixa institució, el museu com a símbol de l'aspiració universal de la cultura, i el discurs enunciat per aquest adreçat a configurar l'ideal de l'espectador perfecte, són alguns dels aspectes que Elmgreen & Dragset aconsegueixen alterar a partir de la seva perversió, per tal d'obrir un debat dedicat a l'anàlisi de la pluralitat de realitats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada