"Una galería en una gorra..., una verdadera galería: yo recibía a gente, me enviaban revistas..., pensé que, en ese período en el que todos estábamos sin un céntimo, todo lo que hiciera un artista era legítimo y que también era legítimo que el arte bajara a la calle desde las alturas. Entonces yo llevaba pequeñas obras en mi gorra y un tampón en el que ponía: Galería legítima sombrero de obra maestra (...) ponerse este sombrero de vez en cuando, en la calle, en el transcurso de una inauguración, etc., pues no se puede desdeñar su aspecto de poesía viva, de acción, de comportamiento".
Robert Filliou, 1980
Entre 1960 i 1961 Robert Filliou (França, 1926 - 1987) comença a realitzar objectes i a participar en les primeres manifestacions d'art postal. Dins de la mateixa lògica, el gener de 1962 va crear la seva pròpia galeria, un no lloc, una galeria itinerant en forma de barret vell de visera que portava estampat el nom Galerie Légitime - Couvre chef(s) d'oeuvre(s). De la mateixa manera que Duchamp amb el seu Tragbarem Museum, Filliou passejava pels carrers de París, a l'estil dels artistes de la Internacional Situacionista, les pròpies obres en miniatura i les dels seus amics sota dit barret. Aquests petits objectes elaborats per diferents artistes es presentaven directament al públic al carrer sense intermediaris. A partir de la idea de la galeria en forma de gorra va sorgir tota una sèrie d'obres amb vistes a París en les que els monuments de la ciutat estaven coberts amb transparències de colors, a la qual seguir una edició en forma de cartell amb el que cadascú podia fer el seu propi barret de paper.
La Galerie Légitime va participar també en algunes manifestacions Fluxus. El juliol de 1962 Filliou va invitar al artista Benjamin Patterson, qui proposava un itinerari festiu pels diferents racons de París, és a dir, galeries d'art, cafès, cementiris, ajuntaments, entre altres. A l'octubre del mateix any, a Londres, amb ocasió de la Misfits' Fair, mentre la Galerie Légitime presentava obres dels artistes participants, es va organitzar The Frozen Exhibition/L'Exposition congelée la qual mostrava entre les diferents obres reunides la iniciativa de Filliou.
Robert Filliou ja coneixia a Marcel Broodthaers quan aquest va arribar a Düsseldorf a finals de 1969, on anys més tard (1971), va organitzar al soterrani de la casa situada en el número 12 de la Burgplatz la Séction Cinéma del Musée d'Art Moderne Départament des Aigles. Íntimament relacionat amb la Galerie Légitime, Broodthaers va fundar el seu museu fictici amb l'objectiu de "proyectar una nueva luz sobre los mecanismos del arte" i qüestionar la funció del museu.
La Galerie Légitime va participar també en algunes manifestacions Fluxus. El juliol de 1962 Filliou va invitar al artista Benjamin Patterson, qui proposava un itinerari festiu pels diferents racons de París, és a dir, galeries d'art, cafès, cementiris, ajuntaments, entre altres. A l'octubre del mateix any, a Londres, amb ocasió de la Misfits' Fair, mentre la Galerie Légitime presentava obres dels artistes participants, es va organitzar The Frozen Exhibition/L'Exposition congelée la qual mostrava entre les diferents obres reunides la iniciativa de Filliou.
Robert Filliou ja coneixia a Marcel Broodthaers quan aquest va arribar a Düsseldorf a finals de 1969, on anys més tard (1971), va organitzar al soterrani de la casa situada en el número 12 de la Burgplatz la Séction Cinéma del Musée d'Art Moderne Départament des Aigles. Íntimament relacionat amb la Galerie Légitime, Broodthaers va fundar el seu museu fictici amb l'objectiu de "proyectar una nueva luz sobre los mecanismos del arte" i qüestionar la funció del museu.
Aquesta crítica satírica i humorística dels mecanismes de l'economia en l'art, que anticipa altres experiències artístiques com les Living Sculptures/Sculptures vivantes de Gilbert & George o les barres de fusta rodones que André Cadere utilitzarà durant els seus passeigs o en les inauguracions a les que assistirà per demostrar la inutilitat de les galeries, és també un atac al pensament causal i separador, és a dir, l'objecte i el subjecte ja no es distingeixen sinó que interaccionen: l'artista és la seva galeria i l'obra és també la galeria, transgredint així el principi de separació subjecte/objecte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada