3. Magdalena Jetelová. Dislocation. 1996











"L'arquitectura, no com un monument monolític, solitari, sinó com un element qüestionable en un context local específic. L'espectacle de les formes arquitectòniques de superfície c
om una imatge de la modernitat més recent. Pensem, per exemple, en el blanc contundent i pur de l'arquitectura de Richard Meier. Dos actes significatius expressen el fenomen: la revelació -el primer pas conceptual, que es distingeix a l'interior del museu- i la traslocació -el moviment real i mental de les formes. El sistema estètic, deixant de banda qualsevol vestigi d'una ideologia funcional, s'adapta i es converteix en una presència escenogràfica absurda. Cada fragment obtingut pot funcionar com un xoc, com un mecanisme d'interrupció o, literalment, com un paràsit amb capacitat virtual. Cada un d'aquests fragments pot reforçar el poder en brut, pot jugar entre significats psicosociològics coneguts i absurds o, fins i tot, pot arribar a recuperar la capacitat funcional bàsica".
Magdalena Jetelová, 1996

L'enfrontament amb l'arquitectura i el museu preexistents té lloc a Dislocation, un projecte elaborat per Magdalena Jetelová (República Txeca, 1946) per a l'exposició col·lectiva MIRADES (sobre el Museu) presentada al MACBA l'any 1996. L'objectiu d'aquesta mostra era posar de manifest el caràcter crític de la relació entre l'obre d'art i el museu o la galeria com a espais del seu desplegament.

El treball de Jetelová es caracteritza per la creació d'un espai absurd i contradictori, per un problema d'aquest espai. A partir de la introducció d'elements fora d'escala com peces de mobiliari de dimensions gegantines, o de la construcció de volums impossibles dins l'espai com piràmides de sorra, l'artista provoca una tensió a l'espai arquitectònic amb una intensitat que el fa esdevenir inhabitable.

Dislocation
desprèn una crítica a l'edifici del museu, l'agredeix i el posa en tensió. Davant de la dificultat que troba l'art per manifestar-se en un espai teòricament creat per la seva exhibició, Jetelová converteix en objectes d'art algunes parts del mateix museu, per manifestar la situació paradoxal que s'ha creat. Pretén desmuntar l'arquitectura i convertir les peces desmuntades en escultures, transportades a partir del fotomuntatge a diverses parts de la ciutat.