"Apreciados colegas y amigos: Manifesta 6 se había definido como una escuela de arte temporal (...) inspirada en ejemplos históricos como el Black Mountain College y la Bauhaus (...), con el objetivo de desarrollar nuevas modalidades de colaboración cultural en el contexto de Nicosia. La división de esta ciudad en dos sectores, greco-chipriota y turco-chipriota, implicaba un compromiso y una presencia en ambas comunidades (...) Por desgracia, el 1 de junio recibimos una carta del alcalde de Nicosia en que se daban por finalizados nuestros contratos para organizar en la ciudad Manifesta 6, la bienal europea de arte contemporáneo. Un día después, Nicosia for Art (la organización municipal sin ánimo de lucro que gestionaba el proyecto) denunció internacionalmente los supuestos incumplimientos que, según afirmaba, habíamos cometido los comisarios (...). Nicosia for Art basa su acusación en que hace poco y contrariamente al concepto original de Manifesta 6, el equipo de comisariado ha insistido en desarrollar parte del programa en la zona ocupada de Nicosia (...) Numerosos artistas, escritores y académicos de los dos lados de la isla nos han mandado cartas de apoyo, protestando por una actuación arbitraria (...)".
Mai Abu ElDahab, Anton Vidokle i Florian Waldvogel, 6 de juny de 2006
Entre els diferents esdeveniments artístics i culturals internacionals, Manifesta ha destacat des dels seus orígens per intentar ser una iniciativa diferent de la tradicional biennal veneciana, la Documenta i les comercials fires d'art com Art-Basel o la mateixa ARCO. Aquesta biennal ha anat ocupant diferents ciutats europees presentant joves propostes arriscades. L'edició de l'any 2006 comissariada per Mai Abu ElDahab, Anton Vidokle i Florian Waldvogel havia de ser ubicada a la ciutat de Nicòsia, territori controlat per les forces de la ONU a causa de la seva polèmica situació; espai dividit per la comunitat grega i per la turca. Malgrat la negació de les autoritats gregues de donar visibilitat i eines a la part ocupada per l'exèrcit turc, la voluntat dels tres comissaris era desenvolupar un projecte repartit en ambdós costats.
Manifesta 6 suposava el trencament amb la idea de biennal, és a dir, deixar de ser un fet expositiu centrat en la presentació, per ser una escola temporal formada per tres departaments amb els seus directors (comissaris), professors (artistes convidats) i alumnes (artistes, crítics i comissaris joves) que planteja alguns interrogants sobre els models de consum i producció d'art. Immediatament, pensar en alumnes actius que volen participar d'una situació de diàleg ens obliga reduir el nombre de visitants, una escola no es pot pensar des de la gran massa que pot acollir una biennal, per tan el públic ja no té cap paper. A més, parlem d'una escola independent i efímera els alumnes de la qual no podrien convalidar la seva participació en cap altre centre educatiu ni continuar desprès dels 90 dies que dura aquest esdeveniment.
Desprès d'algunes conferències, planificacions, estudis de camp, discussions sobre models expositius i la publicació d'un llibre entre altres accions, el projecte Manifesta 6 va fracassar tal i com els comissaris van informar en la seva carta pública. Per tan, descobrir el desenvolupament d'aquesta escola, els projectes artístics produïts, l'experiència i la capacitat d'actuació que tindria l'alumnat, i les relacions establertes entre els departaments programats entre altres aspectes ha estat impossible. Tanmateix, no hem d'oblidar que el projecte inacabat Manifesta 6 ha generat un debat interessant sobre els sistemes de presentació davant la crisi dels models expositius existents i ha qüestionat com diu Marti Manen "(...) la supuesta necesidad de hacer bienales para empezar a producir espacios de intercambio real, entendiendo que los beneficios a corto plazo no son lo mejor para las propias ciudades". La polèmica està servida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada