"Al margen de los sistemas habituales de recepción de la obra de arte, UMPA ensaya otras fórmulas de acceso a la creación artística, desdibujando aquellos agentes y elementos que articulan el sistema arte. Condicionantes y filtros que, ya sea desde el criterio expositivo de los espacios de exposición, los discursos curatoriales o la propia figura del artista, son replanteados de manera crítica en un intento, entre utópico y naïf, de subvertir los mecanismos de mediación entre obra de arte y público con el fin de otorgar al usuario la responsabilidad final delante del hecho expositivo".
Cristian Añó i David Armengol, 2004
UMPA (Unitat Mòbil de Prestecs d'Art) és una de les cinc propostes presentades pel projecte Mobile Museen concebut per Public Art Lab i altres institucions europees, que viatja per diferents ciutats d'Europa oferint una nova experiència pel que fa a la tradicional idea de museu i exposició, posant en contacte directe el públic i el treball artístic. Els artistes participants han estat convidats a construir un museu individual que forma part del conjunt que ha viatjat des de Berlín, passant per Viena i arribant a Barcelona. La residència permanent característica del museu convencional és un dels aspectes principals que pretén repensar dit projecte, ocupant temporalment els llocs significatius de les ciutats amb aquestes noves estructures.
En el cas de Barcelona, Cristian Añó (Espanya, 1969) i David Armengol (Espanya, 1974) són els culpables de la creació de l'UMPA, projecte que ha ocupat el quart pavelló dels museus mòbils. Compartint el concepte fonamental del funcionament de la biblioteca, ambdós artistes plantegen la mobilitat i l'apropiació de l'obra d'art per part del públic a través del préstec temporal d'obres de diferent format cedides per un conjunt d'artistes que treballen a la ciutat, entre els quals trobem a David Bestué, Mariona Moncunill, Maria Canudas, Antonio Villa, etc.
Aquesta intervenció incideix de manera crítica en els dispositius simbòlics de la esfera pública per regular i construir una nova experiència de consum d'art al marge de les estratègies expositives convencionals. L'espectador distant i passiu passa a ser el propietari temporal de les obres que ha demanat en préstec desprès d'haver gestionat el seu carnet, sorgint d'aquesta manera una nova relació entre públic i art. A l'UMPA l'usuari pot trobar treballs en format vídeo, instal·lacions, performances per a dur a terme a casa seva, o fotografies, pintures, i dibuixos per elaborar la seva pròpia exposició fent de curator.
En el cas de Barcelona, Cristian Añó (Espanya, 1969) i David Armengol (Espanya, 1974) són els culpables de la creació de l'UMPA, projecte que ha ocupat el quart pavelló dels museus mòbils. Compartint el concepte fonamental del funcionament de la biblioteca, ambdós artistes plantegen la mobilitat i l'apropiació de l'obra d'art per part del públic a través del préstec temporal d'obres de diferent format cedides per un conjunt d'artistes que treballen a la ciutat, entre els quals trobem a David Bestué, Mariona Moncunill, Maria Canudas, Antonio Villa, etc.
Aquesta intervenció incideix de manera crítica en els dispositius simbòlics de la esfera pública per regular i construir una nova experiència de consum d'art al marge de les estratègies expositives convencionals. L'espectador distant i passiu passa a ser el propietari temporal de les obres que ha demanat en préstec desprès d'haver gestionat el seu carnet, sorgint d'aquesta manera una nova relació entre públic i art. A l'UMPA l'usuari pot trobar treballs en format vídeo, instal·lacions, performances per a dur a terme a casa seva, o fotografies, pintures, i dibuixos per elaborar la seva pròpia exposició fent de curator.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada