"El Musée d'Art Moderne Département des Aigles es simplemente una mentira, un engaño. Pero sobrevive desde hace cuatro años (fundado en 1968, bajo la presión de los hechos políticos del momento, y cerrado con la Documenta 5 de Kassel) en el seno de las más diversas manifestaciones; en publicaciones, charlas, postales, verdaderos objetos artísticos, cuadros, esculturas y en los publicity objects. Hablar de mi museo equivale a hablar de arte y la manera, a analizar el engaño. El museo normal y sus representantes ponen en escena, simplemente, una forma de verdad. Hablar de este museo equivale a discurrir sobre las condiciones sobre las condiciones de esta verdad. Hay una verdad de la mentira. Es la que determina mi consciencia. Cuando una obra de de arte encuentra su condición en la mentira o en el engaño, ¿es una obra de arte? No tengo respuesta. Un museo que es un engaño tiene algo que ocultar, la mentira personal tiene un aspecto freudiano. Pero lo que el museo personal quiere ocultar es el verdadero museo. La motivación de cualquier artista es a decir la verdad, el narcisismo, quizá también la voluntad de poder (Nietzsche). Pero para mí la motivación es mucho menos interesante que el tema en sí mismo. El museo ficticio intenta saquear al auténtico museo, al oficial, para conferir más poder y verosimilitud a su mentira. Es igualmente importante descubrir si el museo ficticio arroja nueva luz sobre los mecanismos del arte, del mundo y de la vida del arte. Con mi museo, yo planteo la cuestión. Por eso no tengo la necesidad de dar la respuesta. Yo hubiera podido ya haber vendido mi museo. Pero, de momento, no puedo hacerlo. Mientras encuentre refugio en él y me identifique con él, no puedo. Por lo menos es lo que pienso ahora. No me dejaré atrapar. Me recojo en el escondite del museo. En este sentido el museo es un pretexto. Quizá la única posibilidad que tengo de ser artista es la de ser un mentiroso, porque, a fin de cuentas, todos los productos económicos, el comercio, la comunicación son mentiras, la mayoría de los artistas ajustan su producción al mercado, como si fueran productos industriales".
Marcel Broodthaers, 1972
L'anàlisi i el desmuntatge irònics de les diverses mediacions ja siguin polítiques, institucionals, o socials, que condicionen la producció i la recepció de l'art en les societats postindustrials, dins de circuits cada vegada més tancats i per un públic més restringit o alienat, són la raó de ser del treball de Marcel Broodthaers (Bélgica, 1924-1976). La preocupació de la història en general i de la historicitat de les pràctiques artístiques en particular es reflecteix en l'arqueologia de l'art modern la qual ha ocupat a Broodthaers a partir de mitjans dels anys seixanta. La ficció del Musée d'Art Moderne Département des Aigles posa de manifest les condicions de veritat de la presentació museística, de la història produïda per dita institució. L'etiqueta en forma d'avís "Això no és una obra d'art" de cada objecte exposat, intenta frenar els hàbits i les fixacions personals que impedeixen una lectura sense prejudicis.
Amb la invenció d'aquesta mentida l'artista pretén qüestionar el lloc del discurs com a vincle social, planteja un interrogant sobre les condicions de producció del sentit i de la seva representació. Les activitats del museu engloben la presa de paraula (des d'on parla qui parla), la direcció (a qui), la producció utilitzada com a mitjà (la ficció) i el seu abast (les condicions de veritat). La recerca d'una tribuna més àmplia suposa un lloc preexistent, és a dir, el lloc d'articulació del discurs. És en aquest espai on es planteja la qüestió dels mecanismes reguladors de les relacions del subjecte amb l'altre. Fundant aquest museu fictici es tractava de fer una valoració de l'actual situació, d'inventar una nova situació per tal d'obrir un debat. Per tal de fingir un lloc oficial per a la nostra institució, Broodthaers es recolza en l'enviament de cartes obertes al públic. D'altra banda, l'estil i el to del Musée d'Art Moderne Département des Aigles s'allunyen de l'estil administratiu oficial característic de les grans estructures.
Dit museu procedeix al tancament i a la inauguració de les seves seccions, per exemple el 27 de setembre de 1969 la Section XIXe siècle finalitza, però el mateix dia s'obre a Amberes la Section XVIIIe siècle, i així successivament fins a la Documenta 5 de Kassel, últims moments d'aquest projecte desprès de la obertura de la Section Publicité i la Section d'Art Moderne. El joc fictici i la creixent trobada amb la oficialitat construeixen un artifici, una simulació que permet analitzar el paradigma del museu. El mètode desenvolupat per Broodthaers permet revisar les condicions de la veritat i possibilita desxifrar la realitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada