"Aquestes dues reflexions, el camuflatge i la recuperació d'allò públic a la ràdio seran els eixos del programa. El 8 % dels espanyols no van a museus. Això no vol dir que el 92 % restant siguin imbècils, sinó que no veuen en la cultura museística de l'art contemporani un reflex del seu imaginari. D'altra banda, el 8 % del sector professional espanyol es dedica al món de l'art i de la cultura, per tan podem concloure que aquells que van als museus són els mateixos professionals d'aquest sector, qui ho consumeix és qui ho produeix. Quan la gent va als museus s'ha de preparar per veure obres que no entendrà, s'ha de preparar per tenir una experiència estètica, hi va condicionada. S'han de posar el xip. Tot allò que es pot veure dins d'un museu serà art, fins i tot allò que no ho sigui. El museu té la capacitat de fer visible tot allò que reuneix i ho presenta codificat amb l'etiqueta art. Fora del museu la codificació és nul·la i no es fan visibles les coses. L'objectiu de Hem Pres la Ràdio és elaborar discursos des del món de l'art sense dir si és o no és art per apropar-se a la gent sense codificar, a través del suport radiofònic. Fer reflexions i apropar-se a molta gent que normalment no va a museus, de manera camuflada".
Jorge Luis Marzo, 2006
Hem Pres la Ràdio és un projecte ràdio-web comissariat per J. L. Marzo (Espanya, 1964) la preocupació del qual és demostrar la capacitat d'infiltració dins el teixit social que tenen dites institucions, traspassant les fronteres legitimadores d'allò artístic, i oferint noves formes de producció i percepció. És a dir, una alternativa a les exposicions per tal de buscar una connexió més efectiva, una comunicació més directe, mitjançant altres àmbits, contexts i escenes pels seus possibles usuaris.
Davant de la crisi de contacte de l'exposició reflectida en els resultats de les estadístiques de l'assistència del públic espanyol als museus i centres d'art, i donant resposta a la possible hipòtesi de l'exclusiu consum artístic pels seus productors, Hem Pres la Ràdio es pot entendre com una activitat cultural que pretén esquivar l'etiqueta art des del món de l'art, des d'una institució que té la capacitat de produir i legitimar art com és el CASM, per tal d'apropar-se a l'altra majoria.
D'altra banda, si fins ara podíem parlar d'art oficial, és a dir, aquell que queda legitimat per l'esfera pública, i d'aquelles pràctiques no oficials i de la seva posterior oficialització un cop assimilades per les institucions, a partir del conegut procés d'autocrítica com una de les grans línies discursives del seu programa. Amb Hem Pres la Ràdio podem parlar d'una nova tendència, és a dir, l'aparent no oficialització de l'art.
Un dels programes més interessants d'aquesta emissora és Rock the Jury, una iniciativa de Mery Cuesta que retransmet en directe les deliberacions dels jurats i comissions de selecció de les subvencions culturals. Quatre són els objectius d'aquesta experiència "donar visibilitat a un dels protocols referencials de la política cultural que és el de la dotació d'una ajuda o subvenció (...) explicar el seu funcionament (...) exposar de manera directe les argumentacions i els motius que guien la distribució de recursos econòmics per al foment de la creació artística (...) i dotar al públic d'una eina molt útil per valorar per si mateix un esdeveniment d'aquestes característiques".
Davant de la crisi de contacte de l'exposició reflectida en els resultats de les estadístiques de l'assistència del públic espanyol als museus i centres d'art, i donant resposta a la possible hipòtesi de l'exclusiu consum artístic pels seus productors, Hem Pres la Ràdio es pot entendre com una activitat cultural que pretén esquivar l'etiqueta art des del món de l'art, des d'una institució que té la capacitat de produir i legitimar art com és el CASM, per tal d'apropar-se a l'altra majoria.
D'altra banda, si fins ara podíem parlar d'art oficial, és a dir, aquell que queda legitimat per l'esfera pública, i d'aquelles pràctiques no oficials i de la seva posterior oficialització un cop assimilades per les institucions, a partir del conegut procés d'autocrítica com una de les grans línies discursives del seu programa. Amb Hem Pres la Ràdio podem parlar d'una nova tendència, és a dir, l'aparent no oficialització de l'art.
Un dels programes més interessants d'aquesta emissora és Rock the Jury, una iniciativa de Mery Cuesta que retransmet en directe les deliberacions dels jurats i comissions de selecció de les subvencions culturals. Quatre són els objectius d'aquesta experiència "donar visibilitat a un dels protocols referencials de la política cultural que és el de la dotació d'una ajuda o subvenció (...) explicar el seu funcionament (...) exposar de manera directe les argumentacions i els motius que guien la distribució de recursos econòmics per al foment de la creació artística (...) i dotar al públic d'una eina molt útil per valorar per si mateix un esdeveniment d'aquestes característiques".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada